FELICITAT

Definició propia

La felicitat es un sentiment propi ,el que sempre intenten aconseguir, la feliçitat es un sentiment abstracte en el que es tracta de sentirse be amb un mateix, estar segur,tenir gent que t’estima saber disfrutar de la vida

Etimologia

La paraula felicitat probe de la paraula llatina felicitats i a la seva vegada de la paraula felix ,que significa felix ,fecundo .

Definicions diccionari

Catalá

Definició 1 :Allò que ocasiona un estat anímic de plena satisfacció Estat de l’ànim plenament satisfet. Font: Diccionari.cat Autor: Instituts Catalans

Definició 2 :Gaudir d’una felicitat constant. Font: Enciclopedia catalana Autor: Enciclopedia catalana

Definició 3 :La felicitat és una sensació de molta satisfacció, de gran benestar. Font:DIDAC Autor:DIDAC

Castellano

Definición 1:Estado del ánimo que se complace en la posesión de un bien. Font: Real Academia Española Autor: RAE

Definición 2:Estado de ánimo del que disfruta de lo que desea: el ser humano busca la felicidad. Font:Diccionario.es Autor:El mundo

Definición 3 :Estado de ánimo de quien recibe de la vida lo que espera o desea . EJEMPLO: es difícil alcanzar la felicidad. Font:Diccionario.com Autor:Diccionario.com

Anglés

Definicio 1 : Thestate of being happy font: Oxford diccionaries Autor: Oxford diccionaries

Definició filosofica

Ja que la felicitat (o oci) és que que acompanya la realització del final propi de cada ésser viu, la felicitat que correspon a l'home és que et colpeja al realitzar l'activitat que és més apropiat i al realitzar-lo d'una manera perfecta; l'ànima que el cos és més característic de l'home per la qual la felicitat humana tindrà més per fer amb l'activitat de l'ànima que amb allò del cos; i les activitats de l'ànima amb allò que correspon a la part més típicament humà, ànima racional o qual. Com en l'ànima qual trobem enteniment o intel. ligència i la voluntat i virtut que anomenem la perfecció d'una disposició natural, la felicitat més humana és la que correspon a la vida teòrica o coneixement (per tant, l'home més feliç és el filòsof i és quan la raó està dirigit al coneixement de la realitat més perfecte(, Dios) i la vida virtuosa. Finalment i des d'un punt de vista més realista, Aristotle també accepta que una quantitat moderada de sofriment humà i mercaderies estrangeres és necessari ser feliç. En resum, Aristotle fa la felicitat consisteix en l'adquisició del caràcter d'excel•lència (virtut) i facultats intel•lectuals.

Font: Filosofia grega

Autor: Aristoteles

Definicio propia despres d'investigar

La felicitat és un sentiment que tots volem assolir, una satisfació màxima de la teva vida i el compliment de les teves metes i objectius, és una manera que tenim les persones d'arribar a descriure el sentiment pel qual arribem a la plena plenitud de la nostra vida. La felicitat pot ser des de la rialla d’un nen per una mare, fins un petó per la nena del carrer d’enfront. La felicitat que és agarrada pels humans com la satisfació màxima, com la màxima aspiració de la nostra vida i la màxima plenitud d’ànima i de cos. La felicitat passa per estimar les persones que tenim al nostre voltant, per estimar-nos a nosaltres mateixos, per complir tot allò que et fa ser qui ser i rebossar la teva vida de les coses que et plenen com a persona. La felicitat, no obstant, no és duradora, arriba a punts dolents de la plena plenitud, i hem de saber que per tal d’obtenir-la hem de passar per aquests punts menys dolços.