Fitxa dels nombres decimals I
Aquesta secció presenta els nombres decimals aplicats a la mesura.
Presentació dels nombres decimals
editEls nombres decimals volen introduir valors més petits que les unitats, per fer-ho utilitzen la coma decimal, exemple:
I així successivament.
- Mentre més zeros té el divisor, més petit és el valor que suma.
- Mentre més petit és el valor que suma, més llocs decimals es mou cap a la dreta.
Penseu que aquest sistema ens diu fins al més petit dels canvis d'una mesura que volem fer.
Per fer la construcció dels nombres decimals més en general amb valors de totes les mides veiem l'exemple següent:
Notació
editA tot nombre decimal podem distingir dos parts:
10283,12345 | |
Part entera | Part decimal |
Ordenació
editEls nombres decimals es poden situar a la recta numèrica com si es tractessin de fraccions:
En aquesta imatge podem trobar les dècimes que hi ha entre el número 3 i el 4, però, si ens fixem podem veure dècimes de dècimes, es a dir, centèsimes. Pensem en el 3,4 i el 3,04. |
Per comparar nombres decimals semblants s'ha de fer comparant xifres d'esquerra a dreta fins que aparegui un nombre diferent.
Exemple:
1) En comparar 222,22322 i 222,22222 veiem que d'esquerra a dreta totes les xifres són iguals excepte quan topem amb un 3 a les mil·lèsimes, llavors veiem que la mil·lèsima 3 és més gran que la mil·lèsima 2 de la segona xifra, podem dir llavors que:
2) Comparem ara 4,92845 i 4,92855 veiem que a les deumil·lèsimes són diferents per tant direm que:
3) Si comparem 10,00001 amb 10,0001 clarament en les deumil·lèsimes apareix un u al segon terme que el fa més gran, llavors:
Exercicis:
1) Compareu els nombres següents:
- a) 0,0000111 i 0,000002
- b) 0,999999 i 0,99998
- c) 0,1221 i 0,11221
2) Situeu els nombres 3,1 , 3,11 , 3,01 , 3,5 , 3,9 , 3,99 i 3,09 sobre:
El regle.
Sumes i restes
editPer efectuar sumes o restes, només cal situar les comes decimals un a sobre l'altre, dit d'un altra forma, situem la part sencera com sempre i tot seguit afegim la part decimal si es que en té.
Si en algun moment falten xifres decimals per fer operacions, sempre podem afegir zeros. Un cop arreglat, fem la resta de nombres com sempre i finalment penseu en que al resultat les comes estan alineades.
Exercicis
1) 55,5555-32,123 =
2) 100-0,0001 =
Multiplicacions
editPer fer multiplicacions també es fa com sempre, inclús no fa falta alinear però feu-ho sempre per si de cas, multipliquem i finalment penseu en que el resultat té tantes xifres decimals com xifres decimals en tenen els dos primers nombres 'ajuntats' o 'conjuntament.
Exercicis:
1)
2)
3)
Divisions
editEn les divisions només cal posar la coma decimal en el moment que es baixen xifres decimals:
Potències i arrels
editPrioritats
editUnitats de mesura
editEn aquesta secció es treballaran els principals múltiples i submúltiples de les unitats en general.
El metre
editEl metre és la unitat estàndard per mesurar les longituds. Cal memoritzar la següent taula:
km = kilòmetre.
hm = hectòmetre. dam = decàmetre. m = metre. dm = decímetre. cm = centímetre. mm = mil·límetre. |
Per utilitzar aquesta taula només cal pensar en els salts de la coma decimal per anar d'una unitat a un altra.
Exemples:
1) 1 km = ... m. Mirant la taula veiem que ens hem de desplaçar 3 llocs per anar de km a m, per tant la coma decimal s'ha de moure cap a la dreta, en la mateixa direcció que a la taula, fent que 1,km = 1000,m que ja coneixíem. Observem que quan no hi ha xifres afegim zeros sense cap problema.
2) 1 m = ... mm. Mirant la taula veiem que ens hem de desplaçar 3 llocs per anar de m a mm, per tant la coma decimal s'ha de moure cap a la dreta, en la mateixa direcció que a la taula, fent que 1,m = 1000,mm es a dir 1000 mm.
3) 13 000 mm. Per anar de mm a dam hem de moure la coma decimal cap a l'esquerra, en la mateixa direcció que a la taula donant 13 000 mm = 1,3 000 dam = 1,3 dam.
El gram i la tona
editEl gram és la unitat de massa dels cossos, en direm pes amb el ben entès que ens referim a la massa mesurada a la terra.
kg = kilogram.
hg = hectogram. dag = decagram. g = gram. dg = decigram. cg = centigram. mg = mil·ligram. |
Els grams es comporten igual que els metres, per tant només cal repetir el procediment de canvi d'unitats.
Després tenim la tona, on 1 t = 1000 kg i no forma part del sistema internacional.
Exercicis:
1) Conversió d'unitats:
- a) 1000 g = ¿? kg.
- b) 1000 mg = ¿? g.
- c) 26 g = ...... mg
- d) 3,1 g = ...... kg
- e) 120 cg = ...... dag
- f) 0,024 hg = ...... cg
El metre quadrat i l'àrea
editEl metre quadrat és la unitat estàndard per mesurar les superfícies, es a dir, espais plans. Cal recordar que es la mateixa taula però amb un expontent 2, que indica que una superfície està mesurada amb quadradets:
= kilòmetre quadrat.
= hectòmetre quadrat. = decàmetre quadrat. = metre quadrat. = decímetre quadrat. = centímetre quadrat. = mil·límetre quadrat. |
Per utilitzar aquesta taula només cal pensar en multiplicar per dos els salts de la coma decimal per anar d'una unitat a un altra.
Exemples:
1) 3 = ... . Mirant la taula veiem que ens hem de desplaçar 3 llocs per anar de km quadrat a m quadrat, per tant la coma decimal s'ha de moure cap a la dreta, en la mateixa direcció que a la taula i multiplicat per l'exponent 2, fent que 3,km = 3 000 000, m. Observem que quan no hi ha xifres afegim zeros sense cap problema.
2) 1 = ... . Mirant la taula veiem que ens hem de desplaçar 2 llocs per anar de m quadrat a cm quadrat, per tant la coma decimal s'ha de moure cap a la dreta, en la mateixa direcció que a la taula i multiplicat per l'exponent 2, fent que 1,m = 10 000, cm.
3) 2,001 = ... . Mirant la taula veiem que ens hem de desplaçar 5 llocs per anar de mm quadrat a hm quadrat, per tant la coma decimal s'ha de moure cap a l'esquerra, en la mateixa direcció que a la taula i multiplicat per l'exponent 2, fent que 2,001 km = 0,000 000 000 200 1 m.
El metre cúbic i el litre
editEl metre cúbic s'utilitza per mesurar el volum dels cossos, es a dir, l'espai que ocupa els cossos sigui quina sigui la seva grandària.
= kilòmetre cúbic.
= hectòmetre cúbic. = decàmetre cúbic. = metre cúbic. = decímetre cúbic. = centímetre cúbic. = mil·límetre cúbic. |
= kilolitre.
= hectolitre. = decalitre. = litre. = decilitre. = centilitre. = mil·lilitre. |
Sistema general de prefixes per qualsevol unitat
editTaula dels múltiples i submúltiples de les unitats de mesura, no s'ha de memoritzar tota la taula però si saber-la utilitzar.
10n | Prefixe | Símbol | Escala curta | Escala llarga | Valor decimal | Assignació | ||
1024 | yotta | Y- | Septillón | Cuatrillón | 1 000 000 000 000 000 000 000 000 | 1991 | ||
1021 | zetta | Z- | Sextillón | Mil trillones | 1 000 000 000 000 000 000 000 | 1991 | ||
1018 | exa | E- | Quintillón | Trillón | 1 000 000 000 000 000 000 | 1975 | ||
1015 | peta | P- | Cuatrillón | Mil billones | 1 000 000 000 000 000 | 1975 | ||
1012 | tera | T- | Trillón | Billón | 1 000 000 000 000 | 1960 | ||
109 | giga | G- | Billón | Mil millones / Millardo | 1 000 000 000 | 1960 | ||
106 | mega | M- | Millón | 1 000 000 | 1960 | |||
103 | kilo | k- | Mil / Millar | 1 000 | 1795 | |||
102 | hecto | h- | Cien / Centena | 100 | 1795 | |||
101 | deca | da- | Diez / Decena | 10 | 1795 | |||
100 | Sin prefijo | Uno / Unidad | 1 | |||||
10−1 | deci | d- | Décimo | 0.1 | 1795 | |||
10−2 | centi | c- | Centésimo | 0.01 | 1795 | |||
10−3 | mili | m- | Milésimo | 0.001 | 1795 | |||
10−6 | micro | µ- | Millonésimo | 0.000 001 | 1960 | |||
10−9 | nano | n- | Billonésimo | Milmillonésimo | 0.000 000 001 | 1960 | ||
10−12 | pico | p- | Trillonésimo | Billonésimo | 0.000 000 000 001 | 1960 | ||
10−15 | femto | f- | Cuatrillonésimo | Milbillonésimo | 0.000 000 000 000 001 | 1964 | ||
10−18 | atto | a- | Quintillonésimo | Trillonésimo | 0.000 000 000 000 000 001 | 1964 | ||
10−21 | zepto | z- | Sextillonésimo | Miltrillonésimo | 0.000 000 000 000 000 000 001 | 1991 | ||
10−24 | yocto | y- | Septillonésimo | Cuatrillonésimo | 0.000 000 000 000 000 000 000 001 | 1991 | ||
Complements del metre
editQuan es parla de mides grans s'utilitzen altres prefixes relatius als metres, però poc utilitzats: Tm, Gm, Mm i km.
En canvi per comparar mides al sistema solar s'utilitza la Unitat Astronòmica que és la distància de la Terra al Sol:
- 1 UA = 149 597 870 700 m.
Que equival a 0,149 597 870 7 Tm.
Quan es parla de mides més petites que el metre s'utilitzen els prefixes per indicar-ho sense tants zeros, per exemple:
El byte i byte per segon
editA informàtica el byte, B, s'utilitza per quantificar dades molt grans. El byte té 256 valors amb els quals es fa un paral·lelisme de lletres d'un text grollerament, és a dir cada byte serà una lletra suposadament.
Nota: no es poden utilitzar submúltiples de byte.
- 1 kB = = 1000 B
- 1 MB = = 1000 000 B
- 1 GB = = 1000 000 000 B
- 1 TB = = 1000 000 000 000 B
El pixel
editA les pantalles fetes amb reticles lluminosos s'utilitza el pixel, px, considerat com a unitat d'imatge que poden representar aquestes pantalles i que està composta idealment per 3 colors amb els diferents valors de vermell, verd i blau.
Nota: No es pot subdividir de cap manera.
- 1 kpx = = 1000 px
- 1 Mpx = = 1000 000 px
- 1 Gpx = = 1000 000 000 px
- 1 Tpx = = 1000 000 000 000 px