VOLUNTAT

Definició pròpia

Fer allò que vols sense estar condicionat per res, per aconseguir algun objectiu fent un esforç per aconseguirlo.
La voluntat es una capacitat que totes les persones tenim, es el poder d’elegir cadascú com actuar davant de algunes coses de la vida.
Quan parlem de voluntat, parlem de la capacitat d’una persona per lluitar pel que vol, i a la vegada, saber el que vol, saber acotar les seves metes. El sentiment que et fa capaç d’arribar fins a elles i aconseguir-les.

Etimologia

Del llatí “voluntas, -ãtis”, que significa “voler”. “Voluntas” ve del llatí “velle” que significa “voler, desitjar, tenir la voluntat de...” aquesta de l’arrel protoindoeuropea “wel, wol” que significa “ésser complaent, agradable, satisfactori”

Real Academia Española i Wiktionary

Definicions de diccionari

Català

Facultat de voler, potència de l’ànima que ens mou a fer o a no fer una cosa.
Acte d’aquesta potència, intenció determinada de fer o de no fer alguna cosa.

Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans

Facultat humana de voler, determinar lliurement els seus actes, poder de fer o no fer una cosa.
Capacitat per a fer quelcom que comporta un esforç, o que constitueix una obligació o privació, contra la pròpia tendència.

Diccionari de l'Enciclopèdia

Desig o intenció que té una persona.

Diccionaris.cat

Castellà

Elección hecha por el propio dictamen o gusto, sin atención a otro respeto o reparo.
Acto con que la potencia volitiva admite o rehúye una cosa, queriéndola o aborreciéndola y repugnándola.
Facultad de decidir y ordenar la propia conducta.

Real Academia Española

Anglès

Will: Expressing facts about ability or capacity.
Will: Fell or express a strong desire or hope for something that cannot or probabily will not happen. Want to do something.

Oxford Dictionaries

Alemany

Wille: Fähigkeit, sich für oder gegen etwaszu entscheiden eiden schwachen/starken/unbeugsamen willen haben, es mangelt ihm an willen.

The Free Dictionary Deutsch

Definicions filosòfiques

General

La voluntat és la potència de l'ésser humà, que el mou a fer o no fer una cosa. La funció de la voluntat és un aspecte de l'anomenada vida de tendència, és a dir, de l'aptitud general per reaccionar davant els estímuls externs o interns, però es diferencia de les altres activitats pròpies de la vida de tendència en què la voluntat involucra la representació intel·lectual de l'objecte i és deliberada, si bé obra a base d'hàbits, instints, etc.

En la filosofia contemporània es presenta com a valor fonamental com una gana intel·lectual, o la capacitat de decisió pròpia a un ésser dotat d'intel·ligència i capaç d'autodeterminar des del món de les idees.

El concepto de la voluntad en la filosofía. Publicat el 2 d’abril 2012 per Luis Molina Canales

Voluntat (del llatí voluntas) és la potestat de dirigir l'accionar propi. Es tracta d'una propietat de la personalitat que apel·la a una mena de força per desenvolupar una acció d'acord a un resultat esperat. La voluntat implica generalment l'esperança d'una recompensa futura, ja que la persona s'esforça per reaccionar davant d'una tendència actual darrere d'un benefici ulterior.

La conquista de la voluntad, Enrique Rojas.

La Guia filosófica

La voluntat es l’impuls que ens porta cap al davant, encara en l’adversitat, per fer el que s’ha de fer sense parar-se en res que pugui malograr el projecte.

Immanuel Kant

Segons Kant, la voluntat és aquella facultat gràcies a la qual podem determinar-nos, determinar la nostra conducta, en virtut dels nostres principis. L’anomena el “motor de l’acció”. Distingeix dos tipus de voluntat, la santa i la humana::

Voluntat santa: Voluntat la qual sol pot ésser determinada per la raó, mai per la inclinació, com és en el cas de Déu. Aquesta voluntat sempre complirà la llei moral, donada la seva constitució. Per tant la llei moral no té forma d’imperatiu.

La voluntat humana: Determinada per la raó i/o la inclinació. La inclinació ens pot moure a realitzar una acció contraria al deure, per tant aquí la llei moral sí que pren forma d’imperatiu.

Torre de Babel: Immanuel Kant

Nietzsche

Nietzsche no pren la voluntat com la coneixem. Per a ell el mot voluntat és aquell que ens permet tenir actes de voler quelcom, a la força que forma el nostre interior gràcies a la qual dirigim la nostra conducta i amb la que som capaços de realitzar els fins dels que som conscients. La seva desconfiança respecte la voluntat com a capacitat psicològica el porta inclús a desacreditar-la indicant que, si creiem tant en ella i la llibertat es deu exclusivament a que d’aquest mode la moral –teòlegs i sacerdots- pugui introduir la idea de pecat i de culpa, fent-nos responsables dels nostres actes.

Torre de Babel: Nietzsche

Descartes

Descartes es refereix a la voluntat i al voler com a potencia essencial, però no atribuïda a la naturalesa en general ni al home en particular, sinó només referida al déu cristià, que seria voluntat infinita no sotmesa a res, ni al principi de la contradicció ni als valors morals pels que hauria de guiar-se. Déu seria voluntat i llibertat absoluta i creadora, i el seu desig seria l’origen de tot ésser viu, de tot valor i de tota veritat. “La voluntat és per naturalesa tan lliure que mai pot ser oprimida”, deia a les seves correspondències amb Isabel de Bohèmia. Monografias: Descartes

Biografia Immanuel Kant

Immanuel Kant (Königsberg, Prússia, 22 abril 1724 - Königsberg 12 de febrer de 1804) va ser un filòsof prussià de la Il·lustració. És el primer i més important representant del criticisme i precursor de l'idealisme alemany i està considerat com un dels pensadors més influents de l'Europa moderna i de la filosofia universal. Kant va avançar importants treballs en els camps de la ciència, el dret, la moral, la religió i la història, inclusivament creia haver aconseguit un compromís entre l'empirisme i el racionalisme. Acceptant que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència, no tot procedeix d'aquesta, 2 donant a entendre que la raó juga un paper important. Kant argumentava que l'experiència, els valors i el significat mateix de la vida serien completament subjectius si no haguessin estat subsumits per la raó pura, i fer servir la raó sense aplicar-la a l'experiència, ens portaria inevitablement a il·lusions teòriques. Immanuel Kant. Wikipedia la enciclopedia libre.

Definició pròpia millorada

Facultat de fer alguna cosa per iniciativa pròpia, sense estar condicionat per cap aspecte, només per el que tu vols fer i tenint clar l’objectiu que vols aconseguir.

Voluntat, es un valor fonamental que tenim les persones, i que la podem obrar per fer coses bones o dolentes, depenen les creençes que tinguis.

La voluntat es basa en fer uns actes que ens costen per aconseguir un objectiu determinat.

Voluntat, és quelcom que floreix dins nostre, que ens dóna llibertat i poder per a poder decidir el que desitgem, de determinar la nostra conducta, el nostre camí, fidel als nostres principis. Voluntat, és la força que ens impulsa a perseguir allò que volem, és l’acte d’aconseguir-ho, de lluitar, d’esforçar-nos i arribar a on es trobi la nostra meta. Allò que ens empeny, el motor de les nostres accions, ja que consumeix els nostres desitjos per a crear actes en els quals es veuen reflectits. Però, som humans, i els nostres desitjos no sempre encaixen amb les lleis morals o ètiques establertes, fent d’aquestes un imperatiu, una norma que en alguns casos, trenquem sense pensar. La voluntat és transgressora, és lliure, és totalment nostra, pròpia de cada individu. Cadascú és total responsable de les conseqüències de dur a terme la seva voluntat. Voluntat llavors, és el motor de les nostres accions. Ens permet prendre les nostres pròpies decisions, ens permet tenir els nostres desitjos i ens permet lluitar pels nostres somnis. La voluntat és lliure, com també és pròpia de cadascú, fent-nos únics responsables d’ella i les seves conseqüències.